Actualitats
Lenga galesa: se prepausa de doblar lo nombre de locutors
Cymdeithas prepausa una seguida de mesuras pel govèrn que serà elegit en mai de 2016 per fin d’inversar la pèrda de parlants
La lenga dèu èsser un objectiu ambiciós e la tòca del govèrn que ven deu èsser de doblar lo nombre de locutors de la lenga galesa. Es çò qu'a publicat Cymdeithas, l’associacion principala que trabalha per aquela lenga celtica, dins un document qu’a presentat tocant las eleccions nacionalas del País de Galas previstas per mai de 2016. Un milion de parlants es la tòca que prepausa Cymdeithas, segon çò que rapòrta Nationalia. A l’ora d’ara son 562 000 los locutors d’aquela lenga.
Es aital que Cymdeithas vòl inversar lo procès de minorizacion que viu la lenga, que segon las donadas pèrd aperaquí 3000 locutors per an. Per o far, l’entitat prepausa als partits politics doas mesuras: arrestar l’emigracion dels galeses en tot garentir la durabilitat de las comunautats galesofònas, e estendre l’usatge de la lenga dins totes los domenis de la societat “dempuèi la naissença fins al tombèl”. Segon lo recensament de 2011, los galesofòns fan un usatge intensiu de la lenga quand son a l’escòla, mas en acabar los estudis quitan de parlar la lenga.
Segon Cymdeithas, “es crucial” d’estendre l’usatge del galés coma lenga veïculara dins totas las escòlas del país. Segon l’entitat, a l’ora d’ara, lo 79% dels escolans estúdian dins d’escòlas ont lo galés es pas la lenga veïculara, e son pauques los escolans qu’atenhon un mestritge acceptable de la lenga. E mai, Cymdeithas demanda de mesuras per garentir l’usatge de la lenga dins lo mercat de l’emplec, dins lo comèrci e per assegurar lo drech dels galesofòns per recebre las informacions dins lor lenga.
La primièra recomandacion que Cymdeithas fa al govèrn es que done l’exemple en garentir qu’una partida dels salariats de totas las entitats publicas sián de parlants del galés.
Es aital que Cymdeithas vòl inversar lo procès de minorizacion que viu la lenga, que segon las donadas pèrd aperaquí 3000 locutors per an. Per o far, l’entitat prepausa als partits politics doas mesuras: arrestar l’emigracion dels galeses en tot garentir la durabilitat de las comunautats galesofònas, e estendre l’usatge de la lenga dins totes los domenis de la societat “dempuèi la naissença fins al tombèl”. Segon lo recensament de 2011, los galesofòns fan un usatge intensiu de la lenga quand son a l’escòla, mas en acabar los estudis quitan de parlar la lenga.
Segon Cymdeithas, “es crucial” d’estendre l’usatge del galés coma lenga veïculara dins totas las escòlas del país. Segon l’entitat, a l’ora d’ara, lo 79% dels escolans estúdian dins d’escòlas ont lo galés es pas la lenga veïculara, e son pauques los escolans qu’atenhon un mestritge acceptable de la lenga. E mai, Cymdeithas demanda de mesuras per garentir l’usatge de la lenga dins lo mercat de l’emplec, dins lo comèrci e per assegurar lo drech dels galesofòns per recebre las informacions dins lor lenga.
La primièra recomandacion que Cymdeithas fa al govèrn es que done l’exemple en garentir qu’una partida dels salariats de totas las entitats publicas sián de parlants del galés.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari